contactar   |   ES  |   EN  |   FR  |   DE  |    Mida del text     |    Sense estils    |     Versió mòbils  |   

Ajuntament
de Sagàs
 Data i hora oficials: 09:36 | 19/10/2018
Història i cultura

 

Durant la dominació franca, Sagàs formà part del comtat d'Osona.
 
Després de Guifré el Pilós, en temps del comte Oliva, pertanyé al comtat de Berga, el qual s'integrà més tard al de la Cerdanya. L'acta de consagració de la Seu d'Urgell fa esment que l'any 839 ja existia la parròquia de Sagàs igual que la de Biure, la Quar o Merlès.
 
El 903, el bisbe Nantigis d'Urgell consagrà l'església de Sant Andreu i la de Sant Martí de Biure. En aquesta acta s'explica com la parròquia de Sant Andreu havia de pagar a la Seu de Santa Ma d'Urgell el cens de sis modis d'annona, tres sous i dos xais.
 
A la segona meitat del segle X, els vicaris o veguers de la Portella, que actuaven com a delegats dels comtes de Cerdanya, s'anaren fent amos del lloc i construïren, al costat del castell existent, el monestir, que el 1003 ja era habitat per monjos. Durant tot el segle X I , moltes terres o béns de Sant Andreu de Sagàs foren cedits o venuts a
Sant Pere de la Portella i, el 1233, l'abat de la Portella donava a Pere Pujol de Sagàs una casa que tenia el monestir a Sant Andreu.
 
A mitjan segle XIV, la vegueria de la Portella es transformà en baronia quan passà al domini dels barons de Pinós, i entre altres, aquesta baronia comprenia les batllies de Sagàs, Merlès i Biure.
 
Tot el Berguedà, entre els segles Xlè i XlIIè, es trobava dividit en termes jurisdiccionals i parròquies que s'agruparen finalment en les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella. Al 1369, Pere Galceran de Pinós havia comprat les baronies de la Portella i de Lluçà, i , mentre que el sector de Lluçà passà anys més tard als Peguera, la Portella va integrar-se a les baronies de Pinós i Mataplana.
 
Els monjos de la Portella rebien importants rendes de la parròquia de Sant Andreu de Sagàs i , en un document del 1341, trobem citats els noms d'alguns pagesos on podem veure que ja existien algunes de les masies actuals: Pere de Truyll, Pere Guillem de Pouet, Pere de Buchfart, Pere de Rovira, Pere dels Casals, Nalicsen de Roqueta, Ramon de Joulans, Pere Armengou...
 
Sant Martí de Biure, consagrada tal com hem dit per Nantigis, fou de nou consagrada, l'any 1044, pel bisbe Guillem Guifré d'Urgell. El 1371 se sap que pagava a Santa Ma. d'Urgell setze sous anuals de dècima, i sembla ser que aquest lloc va ser residència dels templers des de la segona meitat del segle X I I fins la primera meitat del segle XIV. Es en aquest segle quan les pestes fan disminuir la població i això motiva
que la parròquia quedi agregada a Sant Andreu de Sagàs.
 
Al segle XV es formà la sots-vegueria del Berguedà, fruit de la transformació de l'antiga vegueria creada l'any 1199 i a la qual pertanyé Sagàs fins a la seva extinció l'any 1716.
 
Entre el 1590 i el 1623, època de creació del bisbat de Solsona, totes les parròquies del Berguedà passaren a formar-ne part superant les reticències de les diòcesis d'Urgell i Vic que es resistien a perdre antics territoris.
 
Al 1698 s'establí la parròquia de la Mare de Déu de la Guàrdia, de la qual depenien Biure i Valldoriola, existent encara avui.
 
A part dels llocs esmentats en aquest breu resum històric, cal mencionar també Sant Esteve de Valldoriola o Santa Margarida de Sagàs, a més de diverses masies i indrets molt característics d'aquesta contrada com els Plans, Canelles, El Salvans (nou i vell), Gavarrós, Malla, La Roca, Vilardaga, La Batllia, L'Armengol i Gonfaus.
 
L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.







Actualització d'aquest contigut: 11:50:20 26-03-2013



 enviarEnviar     imprimirimprimir

guardia-frontal.jpg
guardia-frontal.jpg
mosaic-petit.jpg
mosaic-petit.jpg

Ajuntament de Sagàs
Carretera de Vic s/n | 08617 Sagàs
Tel. Tel 93 825 11 50 - Fax 93 825 11 50 |  contactar
Amb col·laboració de: